Traduccions
En Alakazum! cada personatge i algun objecte tenen frases fetes pròpies del seu territori. A continuació detallem les traduccions i contextualitzacions de cada frase, perquè pugues submergir-te en totes les cultures del joc!
- Senyor Pirotècnic – “Bufa-li, que té agonia”: S’usa per a indicar la inutilitat d’animar a algú a fer alguna cosa contra la seua voluntat o més enllà de la seua capacitat. D’altra banda, al Senyor Pirotècnic se l’esmenta a l’inici cada mascletà.
- Dolçainer – “Si el pare és músic, el fill ballador”: S’usa per a indicar que els fills solen tindre el mateix caràcter i les mateixes inclinacions que els pares. El dolçainer és qui toca la dolçaina, instrument típic valencià.
- Moro i Cristià – “Estic més fart de tu que Mahoma de la cansalada”: S’usa per indicar que s’està molt fart d’algú o d’alguna cosa. Els Moros i Cristians són festes típiques en les comarques centrals i del sud valencianes.
- Vicentica, gran bruixa valenciana – “Ieee, ta mare quan pixa fa clotet?”: Expressió valenciana per ficar-se amb algú o per enviar-lo a fer punyetes.
- Manta i cabasset – “La manta al coll i el cabasset, mo n’anirem al Postiguet”: cançó popular de tradició festiva original d’Alacant. El Postiguet és el nom d’una platja d’Alacant.
- Tió de Nadal – “Caga tió, ametlles i torró. Si no vols cagar et donaré un cop de bastó”: un tió és un tros de tronc. Esta cançó popular catalana s’utilitza en Nadal quan es fa “cagar el tió”. La tradició diu que si el colpeges, arriba a cagar dolços i altres regals.
- Castanyera – “De mica en mica s’omple la pica”. S’usa per a indicar que fent les coses a poc a poc és com s’arriba a acabar-les. La Castanyera és la figura que identifica la Castanyada, festa de tardor a Catalunya.
- Sant Jordi – “Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.” Indica l’arribada de la primavera, que revifa la vida en general.
- Montserrat, gran bruixa catalana – “Els catalans, de les pedres en fan pans”. Fa referència a la cultura de l’esforç i el suposat esperit de superació dels catalans.
- Barretina – “La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó”. D’altra banda, la barretina és un barret típic de la indumentària tradicional masculina de Catalunya. La frase és en realitat una cançó popular.
- Olentzero – “Olentzero buru handia, entendimentuz jantzia.” – La frase significa “Olentzero té un cap gran i molta intel·ligència” i és el principi d’una cançó popular. L’Olentzero és un carboner mitològic que porta els regals el dia de Nadal a les llars basques.
- Aizkolaria – “Berez behar, aizkolaria edo bertsolaria” – Un aizkolari és un esportista que practica la talla de troncs amb destral en alguna de les modalitats basques. La frase significa “Per ser aizkolari o bertsolari, cal tenir un do natural”.
- Basajaun – “Izena badu, bada”. El basajaun és un personatge de la mitologia basca que viu als boscos i les cavernes. La frase, que fa referència a la mitologia en general, significa “Si té nom, existeix”.
- Kattalin, euskal sorgin nagusia – “Sasi guztien gainetik, laino guztien azpitik.” – La frase significa “Per damunt de tots els arbusts i per davall de tots els núvols” i és una espècie de sortilegi que reciten les bruixes basques abans d’eixir volant cap a l’akelarre.
- Txistua eta danbolina – “Bestelako doinurik behar duenak, jo dezala berak danbolina”. La carta fa referència a dos instruments musicals típicament bascos. La traducció de la frase és “Qui necessite una altra melodia que toque ell mateix el tambor”.
- Moura – “A fermosura cómea a sepultura” La carta fa referència a un personatge femení de la mitologia gallega, seductor però també perillós. La frase significa “La bellesa la menja la sepultura”.
- Santa Compaña – “Tanto morre o papa como o que non ten capa”. La Santa Compaña és, en la mitologia gallega, una processó d’ànimes que adverteix d’una mort pròxima. La frase significa “Mor el papa i qui no té capa” i fa referència a que la mort ens afecta a tots.
- Peregrino – “E ti de quen vés sendo?”. La frase, típica de Galícia, s’utilitza per conéixer a quina família pertany una persona.
- Maruxa, gran meiga galega – “Habelas, hainas, o caso é dar con elas”. Una meiga és una bruixa gallega. La frase és una dita popular per referir-se a les bruixes gallegues i significa “Existeixen, el cas és trobar-les”.
- Botafumeiro – “Non chega tarde quen á fin chega”. La frase significa “No arriba tard qui finalment hi arriba”.
- Penitente – “Está más tieso que el portero de un futbolín”. Comparativa graciosa per indicar que algú està molt rígid. El “penitente” és com es coneix en algunes parts d’Andalusia als natzarens de les processons de Setmana Santa.
- Cascamorras – “Siempre acaba comíomierda“. L’expressió “comíomierda” (menjat de merda) s’utilitza per indicar que una cosa està molt bruta. D’altra banda, Cascamorras es una celebració a la ciutat andalusa de Baza (Granada) en què un ciutadà vestit de colors intenta fer una carrera per tot el poble sense embrutar-se, però milers de persones l’esperen amb pintura negra per impedir-ho.
- Chirigota – “¡El remate del tomate!” Significa que una cosa no pot estar més ben feta.
- Rocío, gran bruja andaluza – “Quien fue a Sevilla, perdió su silla, y quien fue a Jerez, la perdió otra vez” Rima popular sobre la pèrdua de privilegis o possessions quan s’abandonen momentàniament.
- Sombrero cordobés – “¡Va hecho un pincel!” La frase fa referència a anar molt mudat, vestit de manera elegant.
